Fira d'intercanvi de llibres a Figueres

Demà, 14 d'abril, se celebra a Figueres la VI Fira d'intercanvi de llibres, Si vols trocar llibres ja llegits per d'altres encara per descobrir, pots adreçar-te a la parada que trobaràs a la Plaça del Sol, davant de la biblioteca municipal. Es pot portar un màxim de cinc llibres per persona. Conta'ns com t'ha anat i si has trobat propostes interessants.

La història de Datrebil

El dia 15 d'abril, amb motiu de la celebració del dia de Sant Jordi, dos exalumnes del nostre centre, la Montse Boher i l'Alba Falgarona, presentaran a l'institut el seu primer llibre, La història de Datrebil. Es tracta d'una obra on reflexionen sobre les seves experiències vitals i viatgeres. En el nostre bloc us presentem una de les narracions que composen el llibre.

Esclatar

(Rompre's amb soroll i projecció de fragments)

I si ens posem a parlar de pudors i de coses insuportables haurem de parlar de Palestina i d'Israel; haurem de parlar d'una història, d'unes històries que són com un nus gruixut de cadenes rovellades. Cadenes que ens volen portar enrere, cap a una època de profecies, profetes i terres promeses, però que en realitat ens duen cap a coses més properes i terribles: ens parlen de guetos, de Reichskristallnacht, de forns que vomiten cendres humanes. Cadenes que ens parlen de traumes col·lectius, de monstres ideològics, de Nakbas i rius de refugiats. Cadenes que ens lliguen a una ocupació, a una colonització silenciosament ferotge que devora oliveres, cases, nens i escoles.

Si ens posem a parlar d'Israel recordaré un vespre corrent amb un taxi per l'autopista que creua el Negev. De nou un desert. De nou aquesta línia esmolada que talla el món en dos: a dalt el cel, a sota el desert. Aquesta línia que es doblega com una corda i ens lliga a tots, als del Nord i als del Sud, als jueus i als musulmans, als barbuts i als nounats, als àrabs i als nord-americans. Aquesta línia que a Israel pren relleu, s'eleva, s'engreixa i es converteix en un mur de ciment; un mur que trenca pobles, camins i vides. un mur que incomunica, que encega els ulls i els estels, que enverina les paraules, els somriures i les veus.

Si parlem de Palestina haurem de parlar de cossos plens fins a la mèdul·la de trinxeres i metralla, plens fins a les venes de ràbia. De cossos fragmentats per centenars de checkpoints, de jeeps, de tancs, d'incursions. Si parlem de jueus, dels israelians i dels palestins t'hauré de parlar de tantes coses tristes que els meus dits ja no voldran teclejar cap més paraula; de coses tan tristes que començaré a rellegir el que he escrit i em semblarà que tot plegat és pura banalitat, estupidesa, absurditat. Em vindran ganes d'agafar aquest portàtil i estimbar-lo contra una paret; un desig boig de cridar tan fort que el món sencer es pari i m'escolti. Em vindran ganes d'esclatar, de cremar i d'enviar Datrebil a la foguera de l'oblit.

Però com que ja sé que per molt que cridi el món no es pararà i que, encara que trenqui tots els portàtils de Barcelona, no podré rebentar la desesperant sensació d'absurditat, hauré de canviar d'estratègia. No cridaré, ni trencaré coses. Simplement et diré, molt fluixet i amb bona lletra, que de moment canvio de tema i ja està.

La història de Datrebil, ebe editor, Figueres

Endinsa't en el món de Joan Maragall jugant

Aquest any se celebra l'any Maragall, poeta, assagista i traductor català considerat figura cabdal de les lletres catalanes. Us proposem resoldre una sèrie de qüestions sobre la seva vida i obra elaborades pel professor Jordi Pla. Si us animeu, envieu les respostes al correu de contacte que apareix en aquest blog abans del dia 11 de juny de 2011. Si heu contestat correctament formareu part dels aspirants a ser premiats amb un lot d'interessants llibres. Com veureu, les preguntes venen acompanyades d'un indicador del nivell de dificultat que comporten. També compteu amb informació sobre fonts que podeu consultar per trobar les respostes.

QÜESTIONARI SOBRE JOAN MARAGALL

1- Maragall pronuncià un important discurs a Figueres, on començava dient: "Salut, noble Empordà, cel vetejat, terra neta, mare de gent valenta i franca..." Digues l'any en què el pronuncià i amb motiu de quin esdeveniment. (Dificultat: M)

2- En una altra ocasió, Maragall afirmava que si l'Empordà es perdés, Catalunya ja no seria mai més la mateixa; però si Catalunya desaparegués i quedés l'Empordà, Catalunya ja quedaria representada. Quan escriví això i on ho publicà? (Dificultat: D)

3- S'ha fet famós un bell poema seu, en forma de goigs adreçat a la Mare de Déu de Núria. Escriu-ne els dos primers versos. (Dificultat: M)

4- El diari on Joan Maragall publicava els seus famosos articles es deia... (Dificultat: F)

5- El que és considerat Himne de l'Empordà, escrit per Joan Maragall i musicat en sardana per Enric Morera ens parla de dos personatges imaginaris que es troben. Quins Són? (Dificultat: F)

6- En un famós poema dramàtic, Maragall parla d'un mític personatge medieval condemnat a cavalcar eternament de nit en un cavall envoltat de flames. Qui era aquest personatge? (Dificultat: F)

7- Joan Maragall escríví un altre famós poema dramàtic: Nausica. Qui era aquest personatge i quin va ser el primer poeta universal que en va parlar? En quina obra clàssica molt famosa apareix? (Dificultat: D)

8- Maragall escriví un famós poema amb motiu d'un desastre bèl·lic en què Espanya perdé molts vaixells. Amb quin nom és coneguda aquella guerra? Quan es produí? (Dificultat: F)

9- Un altre famós poema de Maragall parla d'un animal que havia patit un accident. Com es titula? (Dificultat: F)

10- En quin poble d'una comarca gironina situada al Pirineu solia estiuejar Maragall? (Dificultat: F)

11- Joan Maragall escriví un poema, basat en una llegenda popular, que es titula El mal ... (Dificultat: F)

12- Maragall va traduir obres de famosos autors que havien escrit en llengua... (Dificultat: M)

13- Digues el títol d'una obra dedicada a l'estudi de Joan Maragall que hagi sortit entre 2010-2012. Digues-ne el nom de l'autor. (Dificultat: D)

14- Com es titula l'últim poemari de Maragall, aparegut el mateix any de la seva mort? (Dificultat: M)

15- Joan Maragall té un carrer dedicat a Figueres. Situa la ubicació d'aquest carrer, de forma aproximada. (Dificultat: M)

Fonts:

-Figueres 1900-1936. Imatge i història de la Catalunya republicana, Figueres, 1999

-Joan Maragall, Poesia completa, Ed. 62, col. La butxaca, Barcelona, 2010

-Casals, Glòria, Joan Maragall. Carnets de viatge, Diputació de Barcelona, 2010.

-Joan Maragall, Visions i cants, Castellnou

-Moreta Ignasi, No et facis posar cendra. Pensament i religió en Joan Maragall, Editorial Fragmenta, 2010

-Abrams, Sam, Llegir Maragall, ara, Editorial Proa, 2010.

-http://http://www.joanmaragall.cat/

-http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/

-http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0039959

Són en silencis ben pausats...

En Max Pérez, de segon de batxillerat, va ser un dels poetes que va participar en el recital de benvinguda a la primavera el passat mes de març amb la recitació d'un poema seu. Si no vau tenir l'ocasió de sentir-lo, el podeu llegir seguidament.

Són en silencis ben pausats

quan els arbres creixen.

D'amagat.

Silenciosament.

És amb temor

que esperen de les passes

els remors,

i de les veus

sols els records.

Busquen de la solitud

sols sords ressons.

I és només llavors,

quan els vents paren

i els ocells no miren,

quan s'atreveixen a avançar.

Xisclen el dolor de les fulles,

exclamen el tibar del tronc,

espolien del patir resines amargues.

I és que vaguen

entre Sol i terra.

Deformats.

Dividits.

Com aquell que dubta

sense decidir-se mai,

trenquen les escorces

i repten el Sol,

allargant-se eternament

però sense forces.

Sovint sortiran,

sense presses,

saturats de llum i serenor,

sabent del savi secrets,

sabors, sospirs,

havent sentit respostes cegues

i sofriments soferts

massa endins.

Però ara dissimulen,

fan veure que no ens han sentit,

i esperen ses silencis.

Sols.

Humits.

Hipòlit encès

Figueres, 10 – 12 de març de 2011

Oda a l'Empordà

En Jordi Fàbregas, alumne de 1ESO de l'institut és l'autor d'aquest sonet sobre la seva terra. Alguns ja vam tenir el plaer de sentir-lo recitat pel seu propi autor el passat 23 de març, dia en el qual vam celebrar l'arribada de la primavera amb un recital poètic. Però sempre és bo tonar-hi.

L'Alt Empordà
Comença de l'Escala a La Jonquera.
Preciós paisatge vist des d'un terrat
Ben boniques les cales i l'Albera
Aquí voldria acabar enterrat.

La tramuntana mou la gran bandera
El mar gris i blau està esverat
Aquesta terra em fa gran fal·lera
Gràcies mare, per aquí haver nat.

De muntanya baixen Muga i Fluvià
Aquesta plana m'agrada observar
Arran de platja el sol s'està ponent

La fantàstica flor a punt de néixer
El nen que ja li queda poc per créixer
de l'Alt Empordà m'estic complaent.

Estampas del Ter

Hace un mes, los alumnos de 3ESO asistieron en Girona a la representación de una obra teatral. Después  del espectáculo dieron un paseo por las orillas del Ter y dejaron sus impresiones por escrito. Algunas de ellas las podéis leer a continuación.

Si te sientas frente al río y te empiezas a fijar en todo lo que hay alrededor, descubres que unos árboles secos, que viven entristecidos por la escasez de hojas, se mueven de lado a lado para llamar tu atención. Por fin consigues un huequecito entre ellos y descubres que todo el esfuerzo para poder ver más allá es casi en vano. Te encuentras con un río al que hace días que la madre no le da de comer y que no deja que se bañe en aguas limpias. Ahora que los árboles se han resignado, te encuentras con unos mosquitos más pesados que el plomo y, mientras tú intentas deshacerte de ellos, te llegan sus primos segundos y no puedes hacer nada, solo intentar olvidarte de ellos y centrarte en el río. Por un momento te das cuenta de que el viaje ha valido la pena, porque por un instante, y solo un instante, percibes una calma tan grande que hace que te olvides del mundo, como si estuvieras en la cima de una montaña, solo en el mundo. Pero cuando vuelves a la realidad y te acuerdas de que todo esto es por un trabajo, todo ese mundo tranquilo y espléndido se viene abajo. Te levantas con la tierra húmeda pegada a tu pantalón y te diriges al bus. Zunel Pintos (3A ESO)

Siento mi cuerpo hinchado. Mis brazos son tan largos que en alguna de sus partes siento una furia muy fuerte que me abrasa. Mientras uno de los pececillos corre por mis venas azules, mis ojos divisan el blanco de las montañas, el humo negro de las chimeneas y el multicolor de los edificios que sustento con mi cuerpo corpulento. Mi cabeza reposa en Ulldeter y mis pies descansan bajo las aguas del Mediterráneo. Mientras los pequeñines se divierten lanzándome piedras, yo sigo mi curso, porque dejar de mover mi cuerpo solo un segundo me resulta imposible. Aleix Vacas (3B ESO)

¿RÍO?

Está en un río, sí, en un río. ¿Pero en cuál? Yo le contesto: en el mejor de todos.

Es el mejor de los mejores por su aroma característico: hierba mojada. Éste le relaja o le molesta, le anima o le cansa. Nunca sabrá qué es lo que siente realmente.

¿Le molesta el olor? Pues aún no le han alcanzado los mosquitos. Los molestos, astutos, sabios mosquitos. Saben cómo ponerse para picarle, envenenarle, lastimarle. Podrá correr, esconderse, huir... pero los mosquitos le encontrarán.

¿Fantásticas vistas? Sí claro, si te las imaginas... un ejército de ramas le quitan la visión. Que no se le pase por la cabeza quitarlas... ¡No! No podrá.

En fin, éste es el río. ¿Qué río? Mi río. Bernat Cabrera (3A ESO)