Leer nos enriquece la vida. Con el libro volamos a otras épocas y a otros paisajes; aprendemos el mundo, vivimos la pasión o la melancolía. La palabra fomenta nuestra imaginación: leyendo inventamos lo que no vemos, nos hacemos creadores.
José Luis Sampedro

miércoles, 22 de junio de 2011

Lecturas para el verano

Llega el verano y el tiempo parece agrandarse como el fuelle de un acordeón. Así que es fácil encontrar un momento para dejar que los libros nos lleven de viaje sin necesidad de gastar demasiado. En nuestro instituto hemos querido conocer las preferencias lectoras de alumnos y profesores. Les hemos pedido que nos recomienden un libro y que nos animen a tomarlo entre las manos. El resultado lo encontraréis en los siguientes apartados de la sección Recomendaciones. Si os animáis, nos gustaría saber si habéis leído alguno y qué os ha parecido. Podéis comunicárnoslo a través de la sección Comentarios. Y si alguien se anima a escribir una reseña, un artículo de opinión, un comentario... bienvenido será. Contactad con nosotros y lo publicaremos.
Buen verano y a disfrutar.

Els alumnes de 1ESO recomanen...

Maya Fox, Sílvia Brena/ Iginio Straffi, Ed. Destino. Tema: Quan era nena, un psicòpata va matar el seu pare. Aquest home és un boig per la perfecció i també vol matar la Maya. Aquesta noia, pot comunicar-se amb els morts i així parla amb el seu pare que la guiarà en tot moment. No se sap com, però ella és una de les “escollides” que està lligada amb la profecia dels maies (per això ella es diu així), del 2012 sobre la fi del món. Té molta intriga i fa pensar, acaben de treure el tercer i si el voleu llegir, comenceu pel primer”. Abril Carrasco (1A ESO)

Coralina, Neil Gaiman, Roca Editorial. Parla d’una nena, que es canvia de casa.  Un dia va entrar per una porta on va anar a parar a un altre món, on hi eren els seus altres pares, però no eren com els de veritat, tenien botons als ulls i es comportaven d’ una manera estranya. Un altre dia va entrar per una altre porta on tot era fosc i de cop la Coraline va sentir unes veus de nens. I de sobte va veure unes criatures que no eren nens normals. Perquè l’ altre mare els hi havia tret la vida.  Hi per tornar a la seva casa amb els seus pares de veritat havia de buscar les quatre ànimes dels nens. Perquè és interessant, divertit, hi ha acció i intriga”. Jessica Moreno (1A ESO) Adrià Moreno (1C ESO).

Manolito Gafotas, Elvira Lindo, Ed. Alfaguara. Tracta d’un nen que es diu Manolito Gafotas. Té vuit anys i viu a Madrid, al barri de Carabanchel. Explica la seva petita vida i el que fa amb els seus amics.”Parla de la vida quotidiana dels nens i té molt d´humor. Fa molt de riure. Et diverteix molt. Te’l recomano. I, a més, hi ha tres llibres diferents sobre el mateix personatge”. Aleix Pérez (1A ESO).

En Massagran a Pagui Pagui, R. Folch i Camarasa, Casals S.A. Es de aventuras. “Es de risa”. Artur (1ª ESO).

L’amor et  torna rossa, Hortense Ullrich, Edebé. Trata d’una noia a la que un matí la mare la mana anar a comprar paper higiènic, i quan torna de camí a casa es trova un noi, que la va enamorar. Pasen els dies, quedaven cada dia, i la noia cada vegada s’enamorava més d’ell. Mentre més es coneixien més s’explicaven coses de la seva vida una a l’altre. “No és ni llarg ni curt. I està bastant bé per a les nenes. És força interesant, i té molta intriga”. Carolina Higueras (1A ESO).

Maya Fox: l’escollida. Silvia Brena i Iginio Straffi. Ed. Estrella Polar. Misteris, intrigues i molt  de terror.” M’ ha  agrada perquè tracta de temes de ficción”. Dana Suárez (1C ESO).

Las aventuras de Tom Sayer, Mark Twain. Ed. Castellnou. Trata sobre un chico llamado Tom que vive muchas aventuras y al final se encuentra otra ves con su mejor amigo. “Me ha agradado porque el chico llamado Tom  vive aventuras y me recordó que yo viví unas aventuras semejantes a esas con mi mejor amigo. También me inspira mucho para ir inventándome libros”. Gustavo Guevara (1A ESO).

Cuentos de miedo, AA.VV. Ed. Juventut. És un  recopilació d’històries de por.”A mi m’agraden les pel·lícules i les històries de por, per això he escollit aquest llibre”. Kevin Castro (1A ESO).

Si tu em dius vine ho deixo tot… Però digue’m vine. Albert Espinosa. Ed. Rosa dels Vents. Tracta sobre la vida d’un noi, els seus problemes, les seves tragèdies… Sobre com ha canviat la seva vida amb petites coses del dia a dia. “M’ha agradat perquè és únic. Amb aquest llibre he aprés moltes coses, sobre la vida o sobre què és realment la felicitat.  L’Albert Espinosa m’ha fet riure, pensar i plorar amb un sol llibre. I la sèrie de Polseres Vermelles està una mica inspirada en aquesta obra. Aquest llibre me’l vaig acabar en només 2 dies; una vegada el comences no pots parar! És molt interesant”. Llum Pérez (1A ESO).

El asesinato de la profesora de lengua, Jordi Sierra i Fabra. Ed. Anaya. Va de una profesora que quiere asesinar a un alumno de su clase porque no se esfuerzan en los estudios. El libro tiene su misterio”. Laura Urban (1C ESO). “És molt divertit”. Marc Gonçalves (1C ESO).És un llibre d’intriga i emoció”. Marcel Dufol (1A ESO). “Lo recomiendo porque es un libro de misterio”. Yaiza Jofre (1C ESO)

Taller de fantasia supertot. Josep Maria Benet i Jornet.Ed. Educaula. És un llibre d’ aventures que narra dos històries.  Totes dues estan explicades en format de teatre.”El recomano perquè és d’ aventures, es molt entretingut i divertit” Lluc Trayter (1C ESO). És molt divertit.  Són diàlegs, i a  classe hem pogut fer cadascun un personatge i això ha estat molt bé. Fins i tot volia que fos l’hora de català perquè llegiríem el llibre”. Manuela Silveira de Andrade Elhordoy (1C ESO).

Kim, Rudyard Kipling, Ed. Vicens Vives. Tracta de les aventures d’un lama i un nen que es diu Kim i es converteix en chela. Viuen unes divertides aventures pels pobles de l’ Índia. “El trovo molt divertit i interessant per a la nostra edat, perquè els protagonistes viuen aventures molt emocionants”. Marc González (1C ESO).

L’assassinat del professor de matemàtiques, Jordi Sierra, Ed. Barcanova. Són tres nens als que els hi van molt malament les matemàtiques i sempre suspenen. Però el seu profesor els hi don una altre opotunitat. Els hi diu que alguna persona el matarà i tindràn que trovar les pistes amagades fins que trobin el nom del seu assasssí. Només tenes fins les 6 de la tarda per trobar l’assassí del seu professor de matemàtiques. “El llibre m’ha agradat perquè és molt intrigant. Us recomano que el llegiu els que els que teniu problemes amb les matemàtiques perquè et fa veure que no són tan difícils si te les prens d’una manera positiva. Marta Gironella. (1A ESO).

Tretze minuts després de mitjanit, Jo Pestum, Ed. Bruño. Tracta d’un home, que es diu Lucas, era policia i es trasllada a una granja de cavalls en un petit poble d’Alemanya. Allà hi passen coses molt rares i aquest home intenta descobrir el que succeeix. És un llibre d'acció i d'intriga.  “ És un llibre interessant amb molta intriga i acció”.  Víctor Colomer (1A ESO).

La penya del clan Barça, Anònim. Has de descobrir casos molt estranys, com assassinats, robatoris, tràfic de drogues… i tot això ho fan nens de 10 o 13 anys. Són aficionats al futbol. Jordi Fàbregas (1A ESO).

El Jorobado y otros cuentos de las mil y una noches, Anònim, Ed. Vicens Vives. Són contes àrabs recopilats que tracten de diversos temes per reflexionar,  però amb animació i diversió. “Els contes són molt divertit; també m’ha agradat perquè t’ajuda a reflexionar”. Miller Robinson (1A ESO).  Té molta gràcia. Són diferents contes i hi ha molta aventuraSihame El Onsri (1A ESO). .

Fairy Oak, Elisabetta Gnone. Ed. Destino. Parla de dos germanes que van néixer el mateix dia ,es deien Vainella i Pervinca .Aquelles dos germanes concedien un desitg a cada nen o nena que neixia. El llibre m’ha agradat perquè és molt divertit , hi passen moltes històries molt inpressionants ». Miriam Sadik (1C ESO).

El món groc, Albert Espinosa, Ed. Plaza &Janés. Parla de malelties, de coses que passen als hospitals, de la vida, dels sentiments etc…” Explica coses que han passat a la vida real. Aquest llibre és molt realista”. Noemía Martí.

En globo por el Sáhara, Paul Granger, E. Timun Mas. No puc dir de què tracta ja que pots triar tu mateix com continuar, i triar el teu final.  Tu et montes la pel·lícula. “M’ha agradat perquè el final que m’ha sortit ha sigut divertit. És d'intriga i molt divertit. El recomano a tothom (crec que us pot agradar)”. Pau Bossa (1A ESO).

Viatge al país dels lacets, Sebastià Sorribas, La galera. És un llibre molt interessant d’uns joves de l’edat antiga. Van passant anys y aprenen moltes coses.”És molt interessant, entretingut  i divertit”. Obayda Issarti i José Hoyos (1C ESO).

Viatge d’anada i tornada, Gerard Piqué Berenabeu, Edicions 62. Parla de la vida d’un jugador de futbol. “Parla sobre el meu jugador preferit, explica anècdotes que mai havia sentit, explica les victòries que ha tingut amb el Manchester i el Barça (més del Barça). La vista des del camp, les sensacions...”. Anna Sargatal (1C ESO).

GhostGirl, Tonya Hurley, Estrella Polar. Una noia anomenada Charlotte Usher mort menjant un “osito de gominola” al seu institut. Ara haurà d' anar a l’institut dels morts i fer feines determinades que li manen.”M'ha agradat perquè és d' intriga”. Orianne Lobel (1A ESO).

Leo Messi. El tesoro del Barça, Toni Frieiros, Sports S B. Llibre biogràfic del jugador del FC Barcelona Lionel Messi escrit pel periodista del diari SPORT Toni Friera. Repassa des dels inicis del jugador en la seva Rosario natal fins la seva arribada a la fama amb el FC Barcelona. “M’ha agradat perquè parla del meu jugador favorit, que per a mi és un heroi en el FC BARCELONA. Tinc molts altres llibres sobre ell, però aquest és el més impressionant”.Adrián López (1C ESO).

Els alumnes de 2ESO recomanen……

Les filles de les tempestes, Jordi Sierra i Fabra, Edebé. Tracta sobre la filla d’una filla de les tempestes; foren unes nenes que aparegueren de sobte arreu del món i que eren com extraterrestres. La mare de la Joa va desaparèixer fa molts anys i ara, el seu pare, també fa molt que no torna. La Joa decideix anar a l’Amèrica central a trobar el seu pare. Li costarà molt trobar-lo i estarà en perill, però també tindrà un protector del que s’acabarà enamorant bojament. “M’ha agradat molt el llibre perquè m’agrada molt el personatge de la Joa, la protagonista. També m’agrada molt aquesta barreja de ciència-ficció i romanticisme; trobo molt interessant tot el que explica el llibre sobre els maies”. Mercè Gibert Matas (2C ESO)

Dràcula, Bram Stoker, Ed. Castellnou. Tracta del compte Dràcula i d’un home que va de viatge a Transilvània per vendre-li una mansió a Anglaterra. “És molt entretingut i t’enganxa en el primer capítol”. Antonio Pérez (2C ESO).

Mortadelo y filemón.  Sulfato atómico, Francisco Ibañez, Ed. Bruguera. El sulfat atòmic és un líquid inventat pel professor Bacteri que elimina les plagues del camp. Però l'únic que fa es engrandir els animals. Els agents de la república de Tirania roben un pot de sulfat atòmic. A Tirania es troba el dictador Bruteztrausen, que pretén dominar el món. La missió de Mortadelo i Filemón és anar a Tirania i recuperar el pot. Els dos agents, en la fugida provoquen tal caos que aconsegueixen fins i tot acabar amb el règim dictatorial.”És divertit”. Arnau Vallmajó (2 C ESO).

CHERUB (qualsevol llibre de la saga), Robert Muchamore, Ed. Salamandra. Parla de nens de la nostra edat que fan missions pel govern que altres agents mes grans no podrien fer. “M’ha agradat perquè son nens de la nostra edat i és molt interessant; no hi ha cap moment per avorrir-te”. Bernat Vilarrasa (2C ESO).

Harry Potter. La piedra filosofal. J.K. Rowling. Ed. Empúries. Parla de màgia i misteri. El llibre m’ha agradat, perquè m’agrada la màgia i el misteri, i és força impressionant. Desprès pots veure la pel·lícula”. Christian Moreno (2C ESO).

Taibhse (aparició), Carolina Lozano, Edebé. Amor i misteri més enllà de la mort.  Curiositat i de vegades por per lo desconegut i diferent. Molta intriga i tensio fins al final. Trobo que és molt emocionant i t’endinses molt en la història. Penso que la novel·la t’enganxa tant que no pots parar de llegir fins al final. Cada capítol et condueix cap a un misteri diferent i en cada un d’ells hi ha una part de sentiment d’amor molt grossa. És molt emocionant i també m’agrada per la manera com està escrit perquè  cada capítol parla un personatge diferent i pots veure com es sent cada un d’ells”. Clàudia Cobos (2C ESO).

El club del camaleón, Enrique Paéz. Ed. Bruño. Va d’un club de nens. Un d’ells es va trovar un camaleó al cementiri d’automòbils. Allà el tenen en una furgoneta dins d’una gàbia. Es reuneixen allà per parlar i el cuiden bé. Des de que va venir un cotxe amb tres nenes molt boniques a veure el camaleó, al Pablo, que és un nen del club, li agrada una d’elles, i a la inversa. Uns dibuixos animats de la televisió nous que li agraden a la seva germana són perillosos.  Comença un misteri que té a veure amb uns raigs de nefastes conseqüències. « És d’aventura i m’agraden aquest tipus de llibres;  és molt interessant”. Melani Graby (2C ESO).

Lazarillo de Tormes,”. Anònim. Ed. Anaya. Tracta d’un nen que parla de la seva vida. Està escrit en castellà. És una autobiografia. “És molt divertit, i també és molt fàcil de llegir”. Paulo Hurtado (2C ESO).

Caperucita Roja ¿A quién tienes miedo?, Sara Blakley-Cartwright .Ed. Alfaguara. En una època en que tots els pobles són tant petits que tothom es coneix, Valerie intenta obrir-se camí sense ser precisament una “bona noia”. Quan l’home llop la tria, ha de prendre una decisió impossible, però no té a qui recórrer. El seu pare està borratxo en el poble, la seva mare intenta controlar-la i les altres noies l’acusen de bruixeria. En aquesta nova, perillosa i absorbent versió del conte clàssic, potser serà difícil trobar un final feliç...”És un llibre d’aventures i perill, també hi ha misteri i acció. M’agraden aquests llibres perquè no es fan pesats i són d’aquells que per molt que els llegeixes no els avorreixes; sempre descobreixes coses noves.  Yvette Baguer (2C ESO).

A tres metros sobre el cielo, Federico Moccia, De Bolsillo. Parla de sentiments contraris, actitud diferent, amor i violència.”Vaig veure la pel·lícula, em va encantar i al llegir el llibre am va agradar encara més. Amplia el tema i explica més coses sobre la pel·licula. És més interesant que el film”. Sonia Jiménez(2C ESO)

El mundo en nuestras manos. Pepe Reina. Ed. Medialive. Va de la selección española de fútbol, del campeonato Mundial, de las anécdotas que ocurrieron en el hotel y de las concentraciones antes de los partidos. “M’ha agradat el llibre m’grada el futbol i feia molt temps que la seleccio espanyola intentava guanyar la copa del món sense aconseguir-lo”. Eric Valero (2C ESO).


Els alumnes de 3ESO recomanen...

El cementerio de los ingleses, José María de Mendiola, Edebé. Es una novela de intriga cuyos protagonistas investigan el pasado de un oficial que tiene una lápida en el Cementerio de los Ingleses de San Sebastián. De él se sabe que fue el último en poseer una piedra de gran poder. “Es una novela entretenida, con protagonista de nuestra edad y mucho suspense”,  Olga Prat (3B ESO).

Astérix y Obélix: Misión Cleopatra, Goscinny y Uderzo, Salvat Editores. Sobre las dispustas entre Julio César y Cleopatra a propósito de la grandeza de sus reinos. “Es de aventuras y humor al mismo tiempo. Lo recomiendo a aquellos a los que les cueste leer libros largos. Es muy entretenido” José Antonio Criado (3B ESO).

El mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo, Edicions 62. Novel·la de ciència-ficció: l’Alba i en Dídac han de sobreviure desprès que la població terrestre hagi estat pràcticament exterminada. “Molt interessant, ja que es veu com els joves han d’espavilar-se per sobreviure en un món destruit i com han d’enfrentar-se a tota mena de problemes, la qual cosa els fa madurar ràpidament”. Pau Murcia i Alba Bosch (3ESO).

El diari vermell de la Carlota, Gemma Lienas, Ed. Empúries. La Carlota, una noia, comença un dia un diari en el qual explica les seves experiències i la seva vida. “És un llibre entretingut i parla de la vida dels adolescents”. Alba Vázquez (3B ESO).

Marina, Carlos Ruiz Zafón, Edebé.  Tracta d’un nen de 15 anys que surt a conèixer Barcelona. Un dia coneix a una noia que es diu Marina i, amb ella, comença a viure un munt d’aventures en intentar esbrinar un misteri que comença amb una papallona negra. Amb aquest misteri el nen passa totes les seves hores lliures  amb la seva nova “família”. “És un llibre ple de misteri en el qual uns nens amb molta valentia arriben a resoldre, amb l’ajuda de diversos personatges, el gran misteri. És molt bonic i fa plorar. Recomano aquest llibre a totes les persones a qui agrada el misteri i el drama, ja que aquests són el ingredients principals de la història. La part més emocionant i que m’ha agradat més és la dels túnels subterranis. L’haureu de llegir per saber de què parlo”. Zunel Pintos (3A ESO).

El secreto, Rhona Byrne, Ed. Urano. El tema  principal del llibre és que els pensaments positius atrauen situacions positives, que en això consisteix la llei de l'atracció. Ens explica com aconseguir harmonia, salut, felicitat i riquesa a través de la positivitat”. Ione Jiménez (3ª ESO).

Diario de un cazador, Miguel Delibes, Ed. Destino. Tracta d’un noi que va a l’escola i durant la temporada de caça va de caçera. Explica com són els dies d’un caçador. “És un llibre molt bonic i relacionat amb la natura i el bosc. A mi m’ha agradat perquè tracta d’uns mons que m’agraden: el bosc i la caçera. Jo el recomano a la gent a la qual li agradi el bosc i la natura”. Joan Oriol (3B ESO).

Els jocs de la fam, Suzanne Collins, Ed. Estrella Polar. Un passat de guerrers ha deixat els 12 districtes que divideixen el país sota el poder del "Capítoli". Sense llibertat i en la pobresa, ningú no pot sortir dels límits del seu districte. Només una noia de 16 anys, la Katniss Everdreen, gosa desafiar les normes per buscar menjar i mantenir la seva família. Com exemple d'autoritarisme, el Capítoli obliga cada districte a enviar un noi i una noia a un esdeveniment televisiu anual anomenat "Els Jocs de la Fam".El terreny, les regles i l'audiència poden variar d'una edició dels jocs a un altra però hi ha una constant: han de lluitar a mort entre ells fins que quedi un sol supervivent. Quan la seva germana petita és triada per als jocs, la Katniss no dubta a ocupar el seu lloc. Intentarà triar l'amistat en lloc de la traïció, en els jocs de la fam. Imposarà els seus propis principis abans que els desitjos dels tirans. “Sense ser desagradable, l'autora m'ha sabut transmetre totes les sensacions tal i com les sentien els personatges. També, l'autora m'ha fet reflexionar sobre totes les coses de les quals no paro de queixar-me perquè, si hi ha algú que es pot queixar de veritat, són els personatges d'aquest fantàstic llibre. Aquesta novel·la m'ha fet riure, plorar, cridar també. M'ha encantat: Senzillament això ». Bernat Cabrera i Jordi Marimón (3A ESO).

Henders, Warren Fahi, Círculo de Lectores. Es descobreix una illa remota enmig del Pacífic on l’evolució ha creat uns animals que podrien posar en perill la resta del món. “M’ha agradat perquè és fàcil de llegir, de lectura ràpida però apassionant. Té un important contingut científic que contribueix a enriquir la història. L’argument és a l’estil de Hollywood, amb molta acció. El que més atrapa del llibre és la seva meravellosa i a la vegada possible flora i fauna de l’ílla”. Víctor Gutiérrez (3A ESO)

El viaje a la felicidad, Eduard Punset, Ed. Destino Imago Mundo. La recerca de la felicitat és una de les grans aventures humanes. Tal com explica Eduard Punset en el pròleg, el viatge de la felicitat acaba de començar i el seu final és incert. La revolució científica ha deslligat el canvi més important de tota la història de la evolució. Per primer cop,  la humanitat té futur i es planteja, lògicament, com ser feliç aquí i ara. La gent s'ha submergit en aquelles aigües desconegudes, pràcticament, sense la ajuda de ningú. Ara la comunitat científica intenta, per primer cop, il·luminar el camí. “Aquest llibre és una apassionant aproximació a la felicitat. Una indagació que ens revela els descobriments científics més recents al voltant d'aquest tema i que en el seu capítol final ens proposa una fórmula de la felicitat”. Ione Jiménez (3ªA ESO).

Antes de morirme, Jenny Downham, Ed. Salamandra. Tracta d'una noia que està malalta i té molt poc temps de vida. Vol aprofitar al màxim el temps, i per això decideix fer una llista de coses que mai ha fet i es compromet a fer. Un dels objectius és enamorar-se i fer l'amor; i sí, troba xicot, i aquest li donarà tot el suport que necessita fins al final. “M'ha agradat molt perquè és un llibre optimista i a la vegada fa pena. Et fa reflexionar molt sobre com de bé estem, i et dóna un missatge que diu: ''Fes el que puguis i vulguis ara, perquè potser després serà massa tard''. És molt bonic i fàcil de llegir, té 320 pàgines i és ideal per a l'estiu. Llegeix-lo, segut que t'agrada, no te'n penediràs”. Laura Prada (3ª ESO)

Els alumnes de 4 ESO recomanen...

Cumbres borrascosas, Emily Brontë, Ed. Debolsillo. Habla sobre amor, tristeza, melancolía, maldad, injusticia, egoísmo, celos... “ Este libro me gusta porque, a pesar de la maldad de Heathcliff y el egoísmo de Catalina, los dos luchan por su amor y consiguen superarlo todo. Incluso la muerte, nada puede separarlos. Siempre que lo leo lloro. Lo recomiendo porque es una historia de amor que sale de lo normal”. Judit Carles Puig (4B ESO).

La mecánica del corazón, Mathias Matzieu, Reservoir Books. Tracta de les aventures que viu el jove protagonista, de com pateix per l'amor i pel que s'estima. “M'ha agradat perquè em sentia identificada amb els personatges i la història”. Alba Amieva Potrony (4B ESO).

Marina, Carlos Ruiz Zafón. Edebé. Tracta d'amor i d'aventura. “És molt entretingut”. Laura Linares (4B ESO). “Te atrapa y no puedes dejar de leer. Además, el señor Zafón es un gran escritor”. Isa (4B ESO). “Es un libro en el que hay intriga y acción. El autor consigue que te metas completamente en la historia. También son muy buenos, del mismo autor, El príncipe de la niebla y Luces de septiembre”.Jana Vilarnau (4B ESO)

La sombra del viento, Carlos Ruiz Zafón. Ed. Planeta. Un día un padre lleva a su hijo  a una biblioteca de libros olvidados. El padre le dice que elija un libro. El que elige se llama La sombra del viento y es de un escritor del que nunca nadie ha oído hablar. Al intentar investigar quién es, le pasan muchas cosas que le llevarán a conocer su historia. “Es muy interesante y cuando empiezas a leer no puedes para. Te trasladas a un mundo de ilusión y misterio que parece real y es muy entretenido. Te sientes decepcionado cuando acaba porque querrías que la historia continuara y no se acabara”. Míriam (4B ESO).

La caída de los gigantes, Ken Follet. Ed. Plaza&Janés. Tema bélico. “Es largo e interesante”. Alumno de 4B.

Perdona pero quiero casarme contigo, Federico Moccia, Ed. Planeta. Trata de una pareja formada por una chica joven y un chico un poco más mayor que ella. Él le pide matrimonio, pero ella es muy joven y tendrá algunas dudas. Tendrán que superar algunos obstáculos para demostrar su amor. “El libro me gustó porque en algunas frases me siento un poco identificada. Es la segunda parte de una película que vi”. Núria Pericot (4B ESO).

Els alumnes de BAT recomanen...

La princesa de gel, Camilla Läckberg, Ed. Ámsterdam. L’escriptora Erica Falck torna al seu poble natal, Fjällbacka. Ha heretat la casa dels seus pares, morts fa poc en un accident de trànsit, i intenta acabar la biografia que té entre mans. Al cap de pocs dies, un veí descobreix el cadàver d’Alex Wijkner, la seva amiga d’infantesa, en una banyera plena d’aigua gelada i amb les venes tallades. Amb la idea d’escriure un llibre, Erica investiga la vida i la mort de la seva amiga i ben aviat descobreix que esperava una criatura. L’autòpsia confirma les seves sospites: Alex ha estat assassinada. “M’ha agradat perquè es tracta d’un llibre de novel·la negra que un cop entre mans és impossible deixar, ja que es van plantejant entrellats a les primeres pàgines que fins al final no són descoberts. A mi no m’apassiona llegir i ha estat dels únics llibres que no he deixat a les primeres pàgines, per això estic segur que us agradarà”. Arnau Illa (2C BAT)

Cartes impertinents, Maria Aurèlia Campmany, Moll Editorial. A partir de cartes, l’autora fa un retrat de dones de tot tipus i condicions. Algunes d’elles són de carn i ossos, d’altres són fictícies, d’altres són dones el nom de les quals ha quedat escrit en la història… La mateixa autora surt com a personatge.  Laila Terraf (2BAT).

La vida secreta de Salvador Dalí. Salvador Dalí, Ed. Empúries Antàrtida. Se trata de una controvertida autobiografía del pintor ampurdanés que levantó más de una ampolla en el mundo del arte. Laila Terraf (2B BAT).

Crónica del pájaro que da cuerda al mundo, Haruki Murakami, Ed. Tusquests. Una novel·la actual d'un dels autors més prometadors del nostre temps, la qual no expressa una trama o un missatge molt actual ni molt definit, però que és justament això el que la converteix en irresistiblement misteriosa alhora que reflexiva i poètica, de la mateixa manera que ho és el seu títol. Un home decideix anar baixant dia rere dia a un pou buit i abandonat. Allà, més que a la resta de capítols externs, és on més es desenvolupa l'acció: és un viatge a l'existencialisme humà i les seves conseqüències més immediates en la vida del protagonista. "Personalment, vaig llegir el llibre un estiu de ja fa un parell d'anys i he de reconèixer que m'ha quedat gravat a la memòria: arribes a llocs molt profunds de la mateixa manera que el protagonista ho fa en el seu pou". Max Pérez (2B de Bat).

Els professors recomanen...

Per alumnes de Bat i adults


L’home de la maleta, Ramon Solsona, Premi Sant Jordi 2010, Raval Edicions SLV, Proa. « Un antic músic d’orquestra de ball decideix un bon dia fer la maleta i viure un mes a casa de cadascuna de les seves tres filles. Se sorprèn de la vida d’aquestes i dels nous models de familia. És una crónica molt divertida del que passa al seu voltan”. Rosa Escapa (Ciències).

Creación, Gore Vidal, El País. Parla de l’ Estat de Grècia i Pèrsia durant el S.Va.C. “És interessant perquè  parla dels grecs des del punt de vista persa. El narrador és un nét de Zoroastre que treballa d’ambaixador persa a Grècia i ha de viatjar a l’est i l’oest de l’imperi persa. Coneixerà Sócrates i Confuci”. Alex Salgado (Tecnología)

El camí cap a la nova música, Antón Webern, Antoni Bosch Editor. Parla de la música “culta” del S.XX. “És un recull de 16 conferències, donades per A. Webern entre 1932 i 1933, que ajuden a entendre al gran públic la música del segle XX”. Joan Vila (Música).

Arrels nòmades, Pius Alibek, Ed. La Campana. És el relat d’una vida a l’Iraq, la del propi autor. “És interessant perquè els personatges, les escenes, les emocions i els sentiments humans s’evoquen amb una claredat i una força magistrals ». Remei Cuixart (Llengües estrangeres).

L’arqueòleg, Martí Gironell i Gamero, La Columna. És la descripció dels viatges que fa el monjo de Montserrat: Bonaventura Obach per l’Orient Mitjà (Terra Santa i Mesopotàmia). Es proposa i ho aconsegueix resseguir els llocs on transcorren els fets bíblics. És important des del punt de vista geogràfic, històric i cultural (estudi bíblic). És recomanable que després o abans de llegir el llibre visiteu l’exposició que hi ha a Barcelona sobre aquest monjo i els seus viatges a l’adreça següent: MUHBA, Plaça del Rei  S/N, http://www.museuhistoria.bcn.cat/ O també el museu de l’Orient Bíblic que hi ha al Monestir de Montserrat”. Montserrat Pou (Llengua catalana).

Si això és un home, Primo Levi, Ed. 62. És una obra autobiogràfica, escrita al 1947 per un supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz, que va acabar suïcidant-se el 1987. En aquesta obra explica la seva experiència de l’holocaust. “El llibre és interessant perquè: està molt ben escrit; sorprèn l’estil objectiu amb què narra, havent-los viscut en la pròpia pell, uns fets tan plens d’horror; explica un episodi de la història que tothom hauria de conèixer; ens endinsa en els racons més foscos de l’ànima humana; és un llibre escruixidor; no és una lectura plaent, però absolutament imprescindible per a tot aquell que vulgui conèixer de debò què és la condició humana. Aquí teniu l’encapçalament del llibre”:

"Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades
als que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues:
considereu si això és un home,
qui treballa en el fang
qui no coneix la pau
qui lluita per un tros de pa
qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom
Lourdes Godoy (Llengua catalana)

Set dies de juliol, Jordi Sierra i Fabra, Ed. Rosa dels vents.  Novel.la negra molt ben ambientada a la Barcelona de la postguerra. “És interessant per la història en si mateixa, però sobretot per la fantàstica ambientació de la Barcelona de postguerra. L’inspector Miquel Mascarell torna a la ciutat el 1947 després d’haver estat empresonat al Valle de los Caídos. La ciutat que troba no s’assembla gens a la que va deixar el 1939. Durant una setmana es veurà involucrat en la investigació d’un assassinat. Aquest llibre té una primera part que es titul.la Quatre dies de gener i una tercera part que tanca la trilogia que es diu Cinc dies d’octubre. Sergi Palomeras (Socials).

Anna Karénina, Leon Tolstoi, Alianza Editorial. En el siglo XIX, una mujer soñadora debe cumplir con lo que dicta la sociedad del momento hasta que ella misma decide vivir su propia vida y acarrear con las consecuencias de su propia decisión. “Es interesante porque es un reflejo de la sociedad anquilosada del siglo XIX”. Fanny Rojas (Lengua castellana).

El árbol, Sławomir Mrożek (autor polonès contemporani), Quaderns Crema. Contes humorístics, irònics, àcids sobre la vida quotidiana i la condició humana. “És interessant perquè  ens descobreix, a través de la paròdia i la deformació de la realitat, les debilitats humanes i es qüestiona amb gran intel·ligència les aparents diferències entre dos sistemes polítics, el capitalista i el comunista, que han dominat bona part dels últims anys de la nostra història. I ens apropa a la literatura polonesa, tan rica i tan desconeguda per nosaltres”. Ana Carretero (Llengua castellana).

La infirmera tunisina, Carles McCragh i Prujà, Ajuntament d’Inca. Lleonard Muntaner Editor. Parla d’una relació entre un home finlandès i una dona tunisiana. Una relació que comença essent professional i que a través de les paraules (les seves converses) acabarà en una relació sentimental. Aquesta història romàntica comença abans de l’esclat de la guerra del Líban el juliol del 2006.  És recomanable perquè toca les sempre complexes i difícils relacions humanes. L’autor diu que és un llibre ple de perfums, olors i plantes i jo hi estic totalment d’acord. En definitiva és una novel·la d’una gran tendresa i sensibilitat”. Montserrat Pou (Llengua catalana).

Viajes con Heródoto, Ryszard Kapuscinski, Ed. Anagrama. Visió reflexiva de la situació de mitjans del s. XX de diversos països d’ Àsia i d’Àfrica on l’autor va ser enviat com a corresponsal. “No es pot incloure dins de cap gènere, ni tan sols el periodístic. L’autor, anys després d’haver estat en diverses zones del món , enceta la crónica d’una etapa de la seva vida de la mà d’ Heròdot. El mètode d’escriure la història de l’autor grec fa aflorar preguntes i qüestions filosòfiques que esdevenen tan importants com el propi relat. Rosa Dalmau (Llengua castellana)


Per alumnes d’ESO, Bat i adults

La vuelta al mundo de un forro polar, Wolfgang Korn, Ed. Siruela. Tracta de la globalització i els seus efectes col·laterals. Explica què és l’anomenada globalització a partir d’un exemple clar i proper: el viatge que segueixen les matèries primeres per poder confeccionar un polar diu l’Alex Salgado (Tecnología).

Olor de colònia, Sílvia Alcántara, Edicions de 1984, col·lecció Mirmanda. La novel·la arrenca amb un incendi en una fàbrica tèxtil d’una colònia industrial catalana. A partir d’aquest esdeveniment anirem coneixent uns personatges i uns fets en els quals s’entreteixeixen la lluita de classes, les relacions entre els poderosos i els oprimits, històries d’amor impossible, problemes i drames familiars... Hi ha molta vida i molta passió en aquest microcosmos de la colònia industrial, on els obrers viuen lligats a la feina. “Està ben escrit. Té una esctructura ben travada i un estil acurat, que enganxa i el fa de bon llegir. Tracta molts temes, hi ha passió, amor, intriga...Ens mostra com era la vida en una colònia industrial com tantes n’hi havia al nostre país durant la primera meitat del segle XX. El recomano a partir de 4t d’ESO i adults, però també el poden llegir els alumnes de 3r, que en el seu Treball de Síntesi han vist una mica el que eren les colònies industrials”. Lourdes Godoy (Llengua catalana).

martes, 7 de junio de 2011

Moi


Je déteste être différente,  je ne supporte pas le rejet des gens et leurs yeux qui se fixent sur mon corps. Si je pouvais demander un souhait, ce serait pouvoir être transparente. Nonobstant, quelquefois il y a des personnes qui me trouvent belle et gracieuse, mais ensuite il en arrive une autre qui fait que la première ne m’aime plus.
Un jour une petite fille avec les cheveux longs et raides qui est venue pour nous regarder, a fixé ses yeux sur moi, mais cette fois a été différent parce qu’elle m’a contemplée et m’a souri, après elle m’a prise avec subtilité et  finesse et m’a caressée doucement et quand tout semblait aller bien, sa mère lui a dit que mes amis étaient  plus jolis et elle a disparu pour aller les voir.
Tout le temps est comme ça, c’est une méchante rutine qui m’a conduit à mon désespoir et à avoir le désir de ma destruction. Je dois dire qu’il y a des collègues qui sont plus tristes parce qu'ils sont incarcérés et ne peuvent pas sortir.  Au moins je vois le lever du soleil.
Tous les jours je pleure et je pleure en silence, la tristesse a pris possession de mon âme, mon apparence physique a marqué mon destin et je suis isolée avec ma solitude. Il n’y a rien à faire, ma couleur ne peut pas changer, le noir  est difficile à effacer. Toujours je prie et je prie pour que ma peau devienne plus claire, mais je trouve qu’il n’y a pas de résultat.
Pourquoi certains ont beaucoup et d'autres ont seulement peu? Je ne sais pas.
Je ne veux pas être égoïste ou trompeuse, si j'étais une des favorisées, ma façon de penser serait très différente.
Je voudrais faire comme elles; profiter de la supériorité et vivre heureusement sans le rejet de personne. Mais ici, nous savons que ce n’est pas possible, que les gens discriminent les autres personnes pour leur aspect et ne s’arrêtent pas à regarder l’intérieur.  Elles ne savent pas les difficultés que je passe; les nuits sans dormir sont horribles, les heures où je pleure sont affligeantes et pénibles et le désir d’avoir une amie est immense.
Bien que nombreuses années se soient consommées, je reste encore toute seule. J’ai seulement une sœur, elle est ma jumelle, mais elle est emprisonnée et toujours je pense à son état, parce qu’elle est noire aussi et je sais qu’elle souffre, comme moi ou plus.
Je sais que le jour viendra, il y aura sûrement des gens qui prendrons pitié de nous et elles vont nous accueillir.
Les mois passent, mais je reste ici…
J’espère votre arrivée, mais elle ne se décide pas…
Bon, je comprends, c’est absolument normal, je ne veux pas tricher. Dites-moi  si il ya quelqu'un qui aimerait avoir de noires et laides chaussures ? Moi, non.



miércoles, 1 de junio de 2011

Se escapó Fantasía para invadir Realidad


Un árbol emblanquecido por bonitas flores olor a primavera, verdes campos con tonos rojos donde traviesas amapolas jugaban a esconderse regalándoles un matiz especial, dulces melodías compuestas por libres pájaros, y, finalmente, mi objetivo: una colina apartada de todo, tranquila, luminosa y agradable. El lugar perfecto donde dejar fluir la imaginación y ser quien quieras ser, sin que nadie cuestione tu nuevo “yo”. Sin coches, sin bocinas, sin preocupaciones, sin sirenas, sin altavoces y sin órdenes. Donde todo se ve más bonito y da la sensación de que no existe nada más detrás del silbido acompasado del viento. Pero es curioso, aún sigue aquí el dichoso cosquilleo que no logro alejar, que por mucha tranquilidad que consiga, me acompaña y se esconde en mi interior, como las traviesas amapolas del verde campo. Pero decidí intentar aparcar esa sensación a un lado y relajarme. Sí, eso quería hacer, relajarme e imaginar.

Mi colina –así la llamo –se había vuelto casi mi segundo hogar, ya que siempre que podía me escapaba allí evadiéndome de todo, y, sobretodo, me gustaba porque, en teoría, nadie sabía que me encontraba en aquel lugar.
Una vez allí, cogí la mochila que llevaba conmigo y saqué mi cuaderno. No era un cuaderno cualquiera, ya que me lo regaló una persona muy especial, mi mejor amigo. Me lo regaló por mi cumpleaños, hará ahora unos cuatro años, y dentro ponía: “Para Marina, porque siempre que lluevan aviones de papel significará que un sueño se te ha hecho realidad”. Es el mejor regalo que me han hecho en mi vida.
En mi cuaderno no solo escribo, sino que también dibujo. Esto segundo a veces me es un poco más difícil, ya que, ¿sabes la sensación que te transmite un niño al reír? O, ¿al escuchar la más bonita de las canciones? O también, ¿el efecto de sentirte pluma en medio de un huracán? Siempre quiero dibujar cosas que signifiquen algo para alguien y también quiero dibujar esas sensaciones, pero a veces no puedo… En fin, hoy no quiero quedarme en intentos, ya que es un día diferente a los otros que he pasado en la Colina. Hoy puede que sea el último día que venga aquí. Pero no quiero pensar en eso, así que abriré mi cuaderno y seguiré con mi intención de escribir, imaginar, crear, con el fin de conseguir una bonita historia que poder contar algún día a mi mejor amigo.

Y allí estaba yo, en el lugar donde se escapó Fantasía para invadir Realidad, sumergiéndome en un mundo de aires carmesíes y purpúreas nubes. Donde el tiempo no pasaba, donde todo sabía mejor. 
“Todo empezó cuando las flores todavía eran flores y las personas no sabían qué eran la televisión o los teléfonos. Cuando aún había dinosaurios dando tumbos por ahí.
Esa es la historia de Nikka, una joven chica que vivía en medio del bosque, en una bonita casita de madera que en su día construyeron ella, su hermana y sus padres, hace ya muchos años. Ahora en ella solo vivían su madre, ella y su hermana, ya que su padre había muerto un par de años atrás por culpa de una rara enfermedad que ni el sabio Maestro del bosque supo identificar.

A Nikka le gustaba su aldea, pequeña, escondida y resplandeciente como un rayo de luz. Era muy acogedora y bonita y sus vecinos eran muy agradables. Entre todos creaban una especie de familia, ya que se tenían que ayudar unos a otros, porque cuando no era un braquiosaurio quien los quería atacar desde el suelo, era un velocirraptor el que quería cogerlos desde el cielo.
Con el paso de los años, Nikka aprendió todas las técnicas de defensa y caza necesarias para sobrevivir en el gran y peligroso mundo en el que vivían, y así poder cuidar bien de su familia, porque su hermana era demasiado pequeña y su madre, desde que había muerto su padre estaba muy apagada y casi no sonreía nunca.
Nikka y su hermana Freya, iban cada día a la escuela de la aldea donde el Maestro les daba clase junto a los otros niños. El Maestro era un hombre alto, delgado, discreto y muy, muy, muy inteligente. Lo que nadie sabía era cuántos años tenía, ya que ni los más viejos de la aldea recordaban el día en que había llegado. Desde siempre había estado allí. Y de vez en cuando algún niño le preguntaba:
            - Maestro, ¿Cuántos años tiene? ¿Es el más mayor del mundo?
Y él le contestaba:
            - Hijo, la edad no se mide en años, sino en experiencias y conocimientos.
            - Ah… -Le respondía el niño. Y luego añadía – Entonces, ¿Cuántos de esos tiene?
Y el maestro con una sonrisa le revelaba:
            - Unos cuantos.
A todos les gustaban mucho sus clases, ya que eran muy divertidas y a la vez muy educativas. A veces se quedaban en la clase-cabaña de la aldea o se iban de excursión.
La vida en la aldea era bastante tranquila, aunque algún dinosaurio, a veces, intentara atacarlos; sin embargo, se sabían defender bien. En sus ratos libres, Nikka salía a explorar y una de las cosas que más le gustaba hacer era coleccionar flores, ya que le fascinaban. De pequeña solía salir de excursión con su padre, quien conocía casi todas las clases de flores.
Muchos años atrás, cuando Nikka y Freya aún no habían nacido, su padre y su madre pintaban. Lo hacían sobre los pétalos blancos de los lirios gigantes; y dibujaban con carbones y les daban color con los diferentes tipos de polen que se encontraban en los estambres de las flores. Eran realmente buenos. Juntos pintaban paisajes, animales y, sobre todo, flores. Y con sus dibujos conseguían sacar a relucir el más bonito lado de las cosas. Pero cuando nacieron Freya y Nikka dejaron de pintar para pasar el máximo de tiempo con ellas. Cuando sus hijas fueron un poco mayores, y Nikka ya iba a la escuela volvieron a hacerlo.
Desde que habían nacido Freya y Nikka su vida había cambiado mucho, y eso se notó en sus pinturas. Ya no desprendían aquel sentimiento de juventud y de locura, sino sentimientos de madurez, conocimiento. Aunque sin dejar de transmitir energía. Sin embargo, eso duró poco, ya que al poco tiempo murió su padre y con él la vitalidad de su madre. Cuando pasó todo esto Nikka era bastante pequeña y no supo cómo reaccionar. Era consciente de lo que significaba el verbo “morir”, pero aún no lo había experimentado nunca, y cuando llegó el día deseó no haber tenido que conocerlo. No tenía ni palabras para expresarlo, solo entre lágrimas logró comprender que la muerte no solo se llevaba una vida, sino también esencias de los corazones.
Fueron los siguientes días los más raros de su vida. Veía a su hermana pequeña, que no entendía lo que pasaba a su alrededor ni dónde se encontraba su padre, y también veía la sonrisa triste de mamá, que intentaba animarlas. Pasaron los meses y la gente fue asimilando su ida, y todos volvieron a la normalidad, sin olvidarlo, pero pensando en llevar adelante la Aldea en su honor. Parecía que todo iba bien y que se volvía a respirar ánimo en el aire.

Una mañana fueron Nikka, su madre y Freya a pasar el día a un campo de al lado de la aldea. Por la mañana jugaron, hablaron, rieron, cantaron, bailaron… Después comieron, pero sin dejar de hablar, reír, jugar. Y por la tarde hicieron de exploradoras, ya que a Freya y a Nikka les encantaba. El juego consistía en ir por el campo e intentar adivinar el nombre de las flores y encontrar la más bonita. Freya y Nikka iban juntas y su madre, en teoría, iba contra ellas, pero, en realidad, hacía de supervisora. Durante toda la tarde se recorrieron el campo de arriba abajo y viceversa, descubriendo nuevos tipos de flores y pasándolo genial, aunque no consiguieron encontrar una flor que fuera más bonita que las otras.

Cuando empezó a oscurecer decidieron volver a la aldea, ya que andar de noche por ahí era peligroso. Así pues, recogieron lo que habían traído: los platos y cubiertos de madera que les había regalado el carpintero de la aldea, y un lindo mantel de hierbas que tenían.
Mientras caminaban de vuelta a casa, las dos hermanas no paraban de jugar, y en una de sus corredizas tropezaron y cayeron. No se hicieron daño, pero se quedaron quietas en el suelo mirando fijamente una cosa. Su madre corrió hacia ellas, preocupada por si se habían lastimado, y al llegar donde estaban se quedó petrificada al ver lo que estaban mirando. Un “Pensamiento”. El “Pensamiento”. Era la flor más bonita que habían visto nunca, pero le pasaba algo. Se la veía apagada, no relucía, no dejaba de ser la más bonita que habían visto nunca, pero se estaba muriendo.
Yendo hacia el campo no se había dado cuenta de que habían pasado por ahí al lado. Al girarse hacia su madre, Nikka y Freya la vieron envuelta en un mar de lágrimas. Entonces fueron hacia ella, la abrazaron, y continuaron el camino hacia casa. Cuando llegaron, les contó a sus hijas que justo allí, años atrás, trabajando con sus padres en aquel campo, había conocido a su marido. Él también trabajaba con su familia allí, y a los dos les gustaba mucho aquel lugar donde se encontraba la flor: un poco apartado, fresco y bonito; el lugar perfecto donde poder almorzar tranquilos. Hasta que un día coincidieron allí, y se conocieron. Pasaron las semanas y día a día hablaban más y más, y empezaron a verse después de trabajar en el campo. Siempre en “Nuestra flor”, decía él.
            -Y así fue como nos conocimos –Les contó su madre. – Y cuando empezamos a salir, cada aniversario que cumplíamos me regalaba una flor como aquella…
Durante la semana siguiente su madre casi no salió de casa, les decía que le dolía un poco la cabeza, que quería descansar. Se la veía frágil, pálida, como su flor. Con el paso de los días Nikka comprendió que eso no podía seguir así y fue a hablar con el gran Maestro, que siempre sabía qué hacer.
Él se había percatado del estado de la madre y le comentó a Nikka que tenía una idea.
            -Pero necesitaremos la colaboración de toda la aldea. –Dijo.
Y así fue, todo el mundo colaboró. Se pusieron manos a la obra, para tenerlo todo listo pronto. Estuvieron trabajando duramente tres días, y alguna noche, pero afortunadamente la madre no sospechó nada. Y al fin llegó el día, bueno, la noche. Era la más tranquila que habían visto en mucho tiempo, no se oía ningún ruido extraño, solo el canto acompasado de los grillos. Hasta parecía que los dinosaurios se hubieran ido y no tuvieran la intención de hacer de aquella noche peligrosa. Todo parecía estar bien. Todo el mundo estaba preparado. Ya solo faltaba llevar a la madre al lugar.
            -Mamá, ¿podemos ir a dar una vuelta? Es que creo que estoy un poco mareada y así tomo el aire. Es que  no quiero ir sola.
            -Hija, sal un ratito por aquí fuera y refréscate un poco. –Y entonces a Nikka se le ocurrió una excusa.
            -Pero a refrescarme preferiría ir al río, y Freya me ha dicho que también quiere ir. Por favor…
            -Bueno… Vamos.
Salieron de casa y se pusieron en camino. Tras caminar un ratito su madre le dijo:
            -Nikka, por aquí no se va al río. –Y ella contestó.
            -Sí, sí que se va. Es que el otro día encontré un atajo.
Caminaron un poco más y Nikka y Freya se pararon y se giraron hacia su madre.
            -¿Qué pasa? –Les preguntó ésta.
Entonces le vendaron los ojos y Freya le dijo con su vocecita:
            -Confía en nosotras, mami.
Ella no sabía qué hacer, pero se dejó llevar. Notó que caminaron un poquito más y de repente… Empezó a oír una melodía preciosa, sin letra,  pero lo decía todo. Era una rítmica composición de acordes, tan especial que la hacía la más bonita que nunca había oído. Al destaparse los ojos vio que quien daba vida a aquella maravilla eran todos los habitantes de la Aldea, sus amigos y familia, y que se encontraba delante de un camino iluminado por bonitas antorchas, que dirigía a un único lugar. Nikka y Freya la animaron a seguirlo y así lo hizo. Temblando un poco, se adentró en aquel mundo mágico que le habían creado hasta llegar al centro, donde se encontraba una bonita flor, aquella bonita flor. Ya no parecía la que había visto hacía unos días, ahora brillaba. Entonces, llegó el gran Maestro y le entregó algo. Era uno de los grandes pétalos de Lirio que con su marido usaba para dibujar, pero no estaba pintado por ellos. Lo miró y a la vez que observaba aquella preciosidad, los ojos se le llenaban de lágrimas; pero no eran de tristeza, como solían ser, no. Eran de felicidad. En el pétalo se encontraba la huella de las manos de todos y cada uno los habitantes de la Aldea, con miles de frases preciosas y dibujitos de los más pequeños. Y en el centro, entre la huella de Nikka y de Freya, había un espacio, donde ponía “Para que con todos nosotros dejes tu huella y con una sonrisa queden todas unidas, mil en una. Incluso la suya, que aunque no esté es la que hace que se sostengan las nuestras unidas. Confía en ti, sé fuerte y, sobre todo, feliz.”
Ningún habitante de la Aldea olvidó aquella noche jamás, aquella noche que hizo de ellos algo más que vecinos. Todos juntos demostraron que con ganas todo era posible, que solo hay que saber encontrarlas, y si no se puede, para eso están la familia y los amigos.
Fin.

Hacía rato que me esforzaba por no mojar de lágrimas mi libreta, pero no pude aguantar más y volví a mis reflexiones. Yo… yo también quiero poder confiar en que soy fuerte y en que no se me llevarán las olas. Quiero hacerlo… Pero no puedo. Me quedo en la puerta, sin poder llegar a entrar. Me faltaba tan poco…. Y me aferré a mis rodillas, por miedo a desvanecerme. Todo lo que me pasaba, mis pensamientos y preocupaciones, en resumen, mi vida, giraba en torno a lo que pudiera pasar al día siguiente.
Pero entonces, noté que algo había topado con mi cabeza. La levanté y vi que a mi lado había un avión de papel. Miré una y otra vez a mi alrededor, pero no vi a nadie. Agaché la cabeza y después la levanté, miré a mi lado y el avión aún estaba ahí, aunque no había ni rastro de su piloto. Entonces, de repente, recordé el regalo de mi amigo, mi libreta. Rebusqué en la primera página, y me quedé magnetizada a la vez que habría el bonito avión de papel, que decía:

Cuando no ves ni solución, ni una salida, cuando no sabes muy bien dónde ir, cuando los pensamientos se te remueven, susurrándote, como si estuvieras dentro de una colmena, coge fuerzas... y suéltate.  Huye de lo que te esté atando. Camina, salta, corre, vuela. Déjate llevar, y llegarás a sitios a donde nuca creías que pudieras haber llegado. Veras nuevos lugares, caminos que te llevarán a paisajes de ensueño. Respirarás nuevos aires, correrás como no has corrido nunca y conquistarás el cielo con solo una mirada. Puede que enfrentarte a lo desconocido te haga dudar, pero a veces, reprimiendo el impulso de echarte atrás, puedes encontrar aquello que está más allá del caminar solo, más allá de la confusión que crea el no saber qué hacer. Porque solo cuando te ponen a prueba ves quien eres de verdad, tus límites y cualidades, y sobre todo, quien puedes llegar a ser. Sí, puede que solo lo consigas un segundo, pero con poco basta para ver que en realidad no es tan difícil alcanzarlo, y que siempre está allí, esperándote.

Soy una chica a quien le gusta pasear, mirar a su alrededor, dar importancia incluso a las cosas más pequeñas, creer que un querer es poder y… silbar. Mañana a las 9:00 tengo que ir al hospital para que me operen de aquello que vida o muerte me puede dar. El médico me dijo que el corazón tiene cuatro válvulas que normalmente se abren para que la sangre fluya a través o hacia afuera de él y que luego se cierran para impedir que vuelva hacia atrás. Pero algunas veces, no funcionan bien, y eso es lo que me pasa a mí en una de ellas, no trabaja bien, y han de reemplazarla.

Me llamo Marina, tengo catorce años y mañana entraré en el quirófano.