Els professors recomanen...

Per alumnes de Bat i adults

L’home de la maleta, Ramon Solsona, Premi Sant Jordi 2010, Raval Edicions SLV, Proa. « Un antic músic d’orquestra de ball decideix un bon dia fer la maleta i viure un mes a casa de cadascuna de les seves tres filles. Se sorprèn de la vida d’aquestes i dels nous models de familia. És una crónica molt divertida del que passa al seu voltan”. Rosa Escapa (Ciències).

Creación, Gore Vidal, El País. Parla de l’ Estat de Grècia i Pèrsia durant el S.Va.C. “És interessant perquè  parla dels grecs des del punt de vista persa. El narrador és un nét de Zoroastre que treballa d’ambaixador persa a Grècia i ha de viatjar a l’est i l’oest de l’imperi persa. Coneixerà Sócrates i Confuci”. Alex Salgado (Tecnología)

El camí cap a la nova música, Antón Webern, Antoni Bosch Editor. Parla de la música “culta” del S.XX. “És un recull de 16 conferències, donades per A. Webern entre 1932 i 1933, que ajuden a entendre al gran públic la música del segle XX”. Joan Vila (Música).

Arrels nòmades, Pius Alibek, Ed. La Campana. És el relat d’una vida a l’Iraq, la del propi autor. “És interessant perquè els personatges, les escenes, les emocions i els sentiments humans s’evoquen amb una claredat i una força magistrals ». Remei Cuixart (Llengües estrangeres).

L’arqueòleg, Martí Gironell i Gamero, La Columna. És la descripció dels viatges que fa el monjo de Montserrat: Bonaventura Obach per l’Orient Mitjà (Terra Santa i Mesopotàmia). Es proposa i ho aconsegueix resseguir els llocs on transcorren els fets bíblics. És important des del punt de vista geogràfic, històric i cultural (estudi bíblic). És recomanable que després o abans de llegir el llibre visiteu l’exposició que hi ha a Barcelona sobre aquest monjo i els seus viatges a l’adreça següent: MUHBA, Plaça del Rei  S/N, http://www.museuhistoria.bcn.cat/ O també el museu de l’Orient Bíblic que hi ha al Monestir de Montserrat”. Montserrat Pou (Llengua catalana).

Si això és un home, Primo Levi, Ed. 62. És una obra autobiogràfica, escrita al 1947 per un supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz, que va acabar suïcidant-se el 1987. En aquesta obra explica la seva experiència de l’holocaust. “El llibre és interessant perquè: està molt ben escrit; sorprèn l’estil objectiu amb què narra, havent-los viscut en la pròpia pell, uns fets tan plens d’horror; explica un episodi de la història que tothom hauria de conèixer; ens endinsa en els racons més foscos de l’ànima humana; és un llibre escruixidor; no és una lectura plaent, però absolutament imprescindible per a tot aquell que vulgui conèixer de debò què és la condició humana. Aquí teniu l’encapçalament del llibre”:

"Els que viviu segurs

a les vostres cases escalfades

als que trobeu en tornar al vespre

el sopar calent i cares amigues:

considereu si això és un home,

qui treballa en el fang

qui no coneix la pau

qui lluita per un tros de pa

qui mor per un sí o per un no.

Considereu si això és una dona,

sense cabells i sense nom

Lourdes Godoy (Llengua catalana)

Set dies de juliol, Jordi Sierra i Fabra, Ed. Rosa dels vents.  Novel.la negra molt ben ambientada a la Barcelona de la postguerra. “És interessant per la història en si mateixa, però sobretot per la fantàstica ambientació de la Barcelona de postguerra. L’inspector Miquel Mascarell torna a la ciutat el 1947 després d’haver estat empresonat al Valle de los Caídos. La ciutat que troba no s’assembla gens a la que va deixar el 1939. Durant una setmana es veurà involucrat en la investigació d’un assassinat. Aquest llibre té una primera part que es titul.la Quatre dies de gener i una tercera part que tanca la trilogia que es diu Cinc dies d’octubre. Sergi Palomeras (Socials).

Anna Karénina, Leon Tolstoi, Alianza Editorial. En el siglo XIX, una mujer soñadora debe cumplir con lo que dicta la sociedad del momento hasta que ella misma decide vivir su propia vida y acarrear con las consecuencias de su propia decisión. “Es interesante porque es un reflejo de la sociedad anquilosada del siglo XIX”. Fanny Rojas (Lengua castellana).

El árbol, Sławomir Mrożek (autor polonès contemporani), Quaderns Crema. Contes humorístics, irònics, àcids sobre la vida quotidiana i la condició humana. “És interessant perquè  ens descobreix, a través de la paròdia i la deformació de la realitat, les debilitats humanes i es qüestiona amb gran intel·ligència les aparents diferències entre dos sistemes polítics, el capitalista i el comunista, que han dominat bona part dels últims anys de la nostra història. I ens apropa a la literatura polonesa, tan rica i tan desconeguda per nosaltres”. Ana Carretero (Llengua castellana).

La infirmera tunisina, Carles McCragh i Prujà, Ajuntament d’Inca. Lleonard Muntaner Editor. Parla d’una relació entre un home finlandès i una dona tunisiana. Una relació que comença essent professional i que a través de les paraules (les seves converses) acabarà en una relació sentimental. Aquesta història romàntica comença abans de l’esclat de la guerra del Líban el juliol del 2006.  És recomanable perquè toca les sempre complexes i difícils relacions humanes. L’autor diu que és un llibre ple de perfums, olors i plantes i jo hi estic totalment d’acord. En definitiva és una novel·la d’una gran tendresa i sensibilitat”. Montserrat Pou (Llengua catalana).

Viajes con Heródoto, Ryszard Kapuscinski, Ed. Anagrama. Visió reflexiva de la situació de mitjans del s. XX de diversos països d’ Àsia i d’Àfrica on l’autor va ser enviat com a corresponsal. “No es pot incloure dins de cap gènere, ni tan sols el periodístic. L’autor, anys després d’haver estat en diverses zones del món , enceta la crónica d’una etapa de la seva vida de la mà d’ Heròdot. El mètode d’escriure la història de l’autor grec fa aflorar preguntes i qüestions filosòfiques que esdevenen tan importants com el propi relat”. Rosa Dalmau (Llengua castellana)

Per alumnes d’ESO, Bat i adults

La vuelta al mundo de un forro polar, Wolfgang Korn, Ed. Siruela. Tracta de la globalització i els seus efectes col·laterals. “Explica què és l’anomenada globalització a partir d’un exemple clar i proper: el viatge que segueixen les matèries primeres per poder confeccionar un polar” diu l’Alex Salgado (Tecnología).

Olor de colònia, Sílvia Alcántara, Edicions de 1984, col·lecció Mirmanda. La novel·la arrenca amb un incendi en una fàbrica tèxtil d’una colònia industrial catalana. A partir d’aquest esdeveniment anirem coneixent uns personatges i uns fets en els quals s’entreteixeixen la lluita de classes, les relacions entre els poderosos i els oprimits, històries d’amor impossible, problemes i drames familiars... Hi ha molta vida i molta passió en aquest microcosmos de la colònia industrial, on els obrers viuen lligats a la feina. “Està ben escrit. Té una esctructura ben travada i un estil acurat, que enganxa i el fa de bon llegir. Tracta molts temes, hi ha passió, amor, intriga...Ens mostra com era la vida en una colònia industrial com tantes n’hi havia al nostre país durant la primera meitat del segle XX. El recomano a partir de 4t d’ESO i adults, però també el poden llegir els alumnes de 3r, que en el seu Treball de Síntesi han vist una mica el que eren les colònies industrials”. Lourdes Godoy (Llengua catalana).