Els alumnes de 3r, en l’assignatura de Llengua Catalana, van escriure uns microrrelats que havien de tenir 50 paraules justes. Aquí en teniu una mostra:
La mirà sense entendre res del que li deia. Semblava que només parlava per omplir el silenci, no per voler dir res realment important. Ell només podia observar els seus llavis molsuts movent-se sense sentit, emetent sons distants: els silencià amb un bes, apassionat i abrupte, i no parlaren més.
Mariona Moliner
..................................................................................................
Com sempre vaig arribar l'últim en aquell increïble repte. El combat va ser intens, i els meus companys s'havien defensat de la manera més digna possible. Les seves paraules van fer que la victòria es convertís en un exercici. Així va ser el final del repte de les 50 paraules.
Pau Abulí i Armengol
....................................................................................................
La veïna era una dona força rara. Ella tenia una gos mol simpàtic, que el tractava com el seu marit; el vestia, li parlava, fins que un dia el gos la va col·locar de quatre potes. Vaig intentar trucar a la policia, però en aquell moment vaig sentir com ella bordava!
Joan Ramon Alcántara Burgas
......................................................................................................
El va comprar a les rebaixes d'uns grans magatzems. Era el congelador domèstic més gran que va trobar. El necessitava urgentment abans que el paquet es fes malbé i fes mala olor. Va triar la mida perfecta, ni gran ni petit: tenia exactament les mides del seu difunt marit.
Olga Prat Grabulosa
Olga Prat Grabulosa
...................................................................................................
Era el 29 de novembre de l’any passat. Ens esperava una nit màgica, pel Barça - Madrid. Va començar el partit, i quan el Barça va marcar el primer gol ningú hauria dit que en marcaria més. Al final van ser 5, i els vam anar a celebrar a la Rambla.
Judit Turró
.....................................................................................................
Quan una persona és petita, desitja ser gran. Vol fer moltes coses. vol diners, una casa, una família... Vol ser feliç. Aquella persona va creixent i va madurant, fins arribar al dia que l'únic desig que té en ment és tornar a ser el nen innocent que desitjava ser gran.
Sara Colomer Fina
......................................................................................................
La paraula més bella de totes és el verb estimar. És bonic de conjugar i ens uneix en passat, present i futur. El conservo junt amb un ''no t'oblidaré''. Fins fa poc quan t'oblidaves de les coses jo sovint et deia ''Qui sóc, avi?'' i tu simplement somreies afectuosament.
Laura Prada de Genover
No hay comentarios:
Publicar un comentario